Etapa 3: San Ignacio – Leymebamba, km. 845

El nord de Perú, desconegut i poc turístic a la vegada, és una regió hostil, de caire rural, amb una gent molt amable i un paisatge extraordinari. Vam poder comprovar-ho amb en René i la Monique durant les hores que vam rodar junts sortint de San Ignacio. Aquesta part de l’Amazonia peruana es caracteritza pels camps d’arròs que rodegen l’espectacular riu Marañón i els petits poblats ubicats a la vora d’aquest, fent sonar la música tradicional de la zona coneguda com chicha, una mena de cumbia però amb un ritme més electrònic. Un altre aspecte curiós del nord del Perú és la propaganda electoral pintada a les parets de les cases. Suposo que els propietaris d’aquestes ho deuen acceptar a canvi d’uns quants calers, per què sinó, a qui li agradaria tenir propaganda del partit polític rival a casa? No menys curiós és el fet que cada candidat és representat per una figura o número. Per exemple: vota SÍ al candidat X. I al costat es veu una casella amb un arbre. Si vota NO, es veu la casella amb l’arbre, però ara amb una creu. Dedueixo que ho fan d’aquesta manera per l’alta taxa d’analfabetisme existent a la regió, doncs la província de l’Amazonia peruana és la cinquena més pobra, o amb menys recursos, de les 24 del país de Perú. Ah! Tampoc m’estic escapant dels crits de ‘gringo, gringo!’ al pas per petits poblats. Et veuen dalt d’una bici i au, a aguantar aquesta frase famosa arreu de la geografia peruana.

René i Monique
Propaganda electoral a la porta de casa
Comunitats assentades a la riba del riu Marañón reproduïnt a tot drap el ‘sonido amazónico’, la ‘chicha’
De fang fins a les celles
Pagesos i mules conreant els camps d’arròs

Abandono en René i la Monique, que decideixen acampar d’hora, i faig una tirada llarga fins arribar a Jaén. Uns 10km abans d’arribar-hi tinc un petit ensurt. Trobo un control amb tres tius enfundats sota una armilla que diu seguridad policial, aguantant unes pistoles de ca l’ample. Em diuen que em posi en un racó, que em faran unes preguntes. M’inquieta veure que no porten cap placa identificativa ni l’uniforme policial oficial, així que quan es giren un moment… gas i cap avall, adéu siau! Més tard m’assabentaré que es tracta d’una brigada de voluntaris que procuren per la seguretat de la zona, sovint afectada pels atracaments i furts. Suposo que encara m’he d’adaptar al país i conèixer com funciona des de dins. A Equador, per exemple, era molt freqüent el robatori a turistes per falsos policies.

Jaén és una ciutat caòtica, calorosa i sofocant per la quantitat de mototaxis que hi circulen. Així que l’entrada amb bicicleta va ser bastant estressant. A Jaén hi ha la Casa de Ciclistas de Miguel Obando, excel·lent mecànic, millor persona. De manera altruïsta ofereix allotjament, servei mecànic i tot allò necessari als ciclistes que estan viatjant per Sud Amèrica. Tot i no poder oferir-me posada perquè estava en remodel·lació, des del primer moment van acollir-me com un més de la família,  convidant-me a dinar i a sopar, i procurant que em sentís còmode. A més, les genials mans d’en Miguel van deixar la bicicleta com nova després del tute i el fang dels últims dies. Des d’aquest espai només puc agraïr de tot cor l’hospitalitat i generositat rebuda de la família Obando Sánchez.

Casa de Ciclistas de Miguel Obando, Jaén

Amb la chiva com nova i les energies recuperades, tocava fer una bona apretada fins a Pedro Ruíz. 135km, rècord de distància (per ara). Pedalant altra vegada per l’Amazonia passava per la cota més baixa de tota la ruta, uns 600m, pel que la humitat i la calor eren senzillament insuportables. Rodar 8h sota un sol cremador a una mitjana de 35ºc amb màxima de 46ºc va deixar-me tocat. Malgrat tot, el trajecte era preciós. El riu Marañón ara s’unia al riu Utcubamba, un dels afluents més importants del riu Amazonas, fent de l’escenari que tenia al meu voltant un espectacle visual.

Una pitó (atropellada)
Riu Utcubamba, important afluent del riu Amazonas

L’endemà d’arribar a Pedro Ruíz vaig pagar quatre soles a un noi perquè em portés amb la seva moto a la cataracta de Gocta, la tercera més alta del món, amb una doble caiguda d’aigua de 771 metres. Van ser 5h de trèkking per una zona molt bonica. El fet de matinar va permetre’m evitar topar-me amb altres turistes i mullar-me amb el ruixat que va caure hores més tard. El següent dia vaig arribar fins a Chachapoyas. Allí vaig contractar un tour turístic per visitar la impressionant fortalesa precolombina de Kuélap. De Kuélap es diu que no té res a envejar a Machu Picchu, tot i ser molt menys coneguda. Es va contruir entre 900 i 1000 aC i fou redescoberta al 1843. Els chachapoyas van ser els encarregats de dur a terme aquesta civilització, tot i que més tard va ser conquerida pels inques. En la seva construcció es va utilitzar més pedra que per a la Gran Piràmide d’Egipte. I la traginaven des d’una cantera ubicada a una setmana de distància! A diferència d’altres construccions, aquesta es va formalitzar de manera comunitària, és a dir, conjuntament i no a través de l’esclavitut. Una de les característiques, potser, de la cultura llatioamericana: la comunitat.

Cataracta de Gocta, la tercera més alta del món, amb una doble caiguda d’aigua de 771 metres
Kuélap

Havent fet de guiri un parell de dies ja estava llest per emprendre la ruta novament, però semblava que el meu estómac no n’estava tan convençut. Una gastroenteritis va obligar a quedar-me un dia més a Chachapoyas. No sé si va ser per la ingesta d’aigua/menjar en mal estat (l’aigua la potabilitzo amb unes gotes, però la insalubritat dels restaurants ja no està a les meves mans) o bé per un suposat cop de calor. A banda d’això, l’única nota negativa fins a dia d’avui ha estat la pèrdua del meu bloc de notes, un tipus de bitàcora de viatge. Me’l devia deixar en algun cyber, restaurant o a saber on… Hi té escrit el meu nom, correu electrònic i telèfon, així que confio que alguna bona persona me’l pugui retornar, tard o d’hora, si no és molt demanar. Era una eina molt important a nivell personal…

Poc a poc abandono la part més alta de l’Amazonia peruana per endinsar-me a les faldes de la Cordillera Blanca. Avui estic a Leymebamba, un petit poblet de 1000 habitants ubicat a 2000m d’altitut. És increïblement acollidor i tranquil. Els avis fent-la petar i arreglant el món des de la terrassa del bar de la plaça del poble, els xiquets jugant amunt i avall, i més mules que persones gairebé. Tots et saluden amb un somriure d’orella a orella i, els més atrevits, pregunten d’on véns, on vas, què tragines a la bici, la pesen, etc. Pedalar per aquesta regió és tot un plaer.

Salut

Anuncis

13 thoughts on “Etapa 3: San Ignacio – Leymebamba, km. 845

Add yours

  1. Como te va Peruano, sigue tu ruta sin hacer trampas (nada en carro). ojala asi igules a tener un fisico de Leo…ja ja ja ja ja y ja

  2. Saludos, que chevere aventura de la que estas pasando y exitos en todo tu trayecto.
    Ya que estas por esos lugares saludame a esa hermosa y bella cordillera blanca que a inspirado mis sueños de montaña.
    Te cuento, desde que partiste tenemos un clima de verano con unos cielos totalmente azules. Sera que tu estavas con malas energias? ja ja ja ja ja

  3. T’admiro tio!! Tinc ganes de que això et surto genial, i arribis content per
    Explikar les
    Mil i uness
    Cuidat animal!!

  4. Nanu no tinc paraules, increible. Escolta un company de la feina em diu que si vas a Tarapoto pasis per l’hotel Rio Shilcayo que el propietari es una noi de Valls

  5. Ostres! Lamento això del quadern de bitàcora. Això acaba de començar, encara ets a temps de fer-ne un altre i espero que ens l’ensenyis quan tornis.

    Per la resta, ànims i força. Et veig bé!

    Forta abraçada!

  6. :)) quina gran experiència! cada cop que llegeixo aquest blog em ve un somriure a la cara imaginant-me tot plegat i com ho deus estar vivint! A més, el paisatge precios, val molt la pena!!! No pateixis pel quadren de bitàcora…confio en que tornarà a les teves mans, pero de ben segur que en pots començar un altre i reenpendre les narracions personals.

    Una abraçada!

  7. Collons nanu!! que bé t’ho estàs passant!! quan et preguntin d’on vens no ho dubtis! CATALUNYA!! i si no saben on és segur que saben on viu en Messi 🙂
    Això de la poli… quins pebrots!! escapar-se d’uns tius armats fins les celles!! hahaha Suposo que la pedalada conjunta se t’haurà fet més amena, espero que tot vagi almenys igual que fins ara (llevat de la gastrointeritis). Molta sort senyor!!

  8. Nanu, ets una maquina….pedalar a aquestes temperatures i xafogors amb 3 polí-longuis al darrera!!!!!(com et van quedar el gallumbos?)
    No hi ha dubte que et vas guanyar els 2 dies de turisme-descans.
    Que ho gaudeixis com fins ara, amb lo bo i amb lo no tant bo……….
    Una abraçada des d’aquí i cuida’t Makana!!!!

  9. per cert! Tu que sempre et documentes tan abans d’escriure segons quines curiositats, crec que seria interessant saber sobre l’etimologia del poble de Chachapoyas… no? 🙂 Cuida’t!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: