Etapa 6: Huancayo – Andahuaylas, km. 2470

Tip com un aglà després d’haver fet un tastet de la cuina criolla de Huancayo i els beures típics de Perú (naranjilla i pisco) amb en William de Couchsurfing, em disposava a penetrar el cor dels Andes peruans, la Sierra Central. La Sierra Central és un territori inhòspit, poc conegut i amb una geografia agressiva. A la vegada, és afable amb aquells que estan de pas i disposa d’una gent increïblement propera. Diuen que és una de les regions andines on millor es pot apreciar l’autèntic esperit inca. Durant els centenars de quilòmetres recorreguts entre duríssims desnivells amb la famosa trocha, acompanyat en tot moment per la salvatge vall banyada pel riu Mantaro, rebia nombroses mostres d’amabilitat per part dels locals. Ara una foto, ara una fruita de regal, ara preguntes i més preguntes. A la part més baixa de la Sierra, als 2000m, el paisatge era talment com el Far West: càctus, sorra, pols i calor, molta calor.

Riu Mantaro, Sierra Central del Perú

Mercat indígena, Sierra Central
Senyora, Sierra Central
Camins de pols, Sierra Central
Mèxic o Perú?, Sierra Central
Avituallament inesperat, Sierra Central

Arribava a Ayacucho, una bonica ciutat colonial amb certa retirada a Cuzco, per tal de descansar i recuperar energies, sobretot a nivell mental. Les jornades anteriors m’havien deixat esgotat. A dia d’avui, al departament d’Ayacucho regna una total i completa tranquil·litat, a diferència dels anys 80 quan, de la mà de l’organització terrorista Sendero Luminoso, es va convertir en una zona prohibida pels seus actes de violència contra els campesinos, dirigents sindicals i la població civil en general. Retornant a la marxa i com no, amb trocha pel mig, passava per uns diminuts assentaments rurals que semblaven extrets d’una pel·lícula dels anys 50. Al pas per Chontaca em vaig allotjar al Centro de Salud. Allà vaig tenir el plaer de conèixer en Joel, un peruà amb ofici de nutricionista. Em va mostrar l’altra cara del Perú, aquella que no apareix als anuncis de Machu Picchu. Em va mostrar la crua realitat d’un Perú que viu al marge d’una situació social preocupant: la desnutrició infantil. En aquesta petita comunitat, uns quants joves amb una vocació de ferro treballen per a millorar la salut i els temes nutricionals d’una població que, sovint, viu totalment aïllada i careix de diversos serveis bàsics. Unes quantes morts al mes de petits nadons per temes de desnutrició situen als departaments d’Apurímac, Ayacucho i Arequipa en alerta roja en aquest aspecte.

Ayacucho
Cholas, Ayacucho
Benvinguda, Chontaca
Joel, Centro de Salud de Chontaca
La famosa trocha, Sierra Central
Tranquil·litat, Ocros

Algunes parts del trajecte eren brutals. Un dels trams més impressionants de la ruta Cápac Ñan, antic camí de l’Inca o el camino de los Libertadores, tal i com ho anomenen aquí. La Capac Ñan és l’eix principal del sistema vial de l’Impera Inca, que unia els diferents pobles de l’Imperi Inca. Només de pensar els mataronians recorreguts que havien de fer els chasquis, missatgers de l’Imperica Inca, amb les dures condicions metereològiques de la zona se’m posa la pell de gallina. En definitiva, camins, a vegades, de sols 2 metres d’amplitut, a 4000m d’altura, deixant al costat un precipici de cal Déu i enfront la Sierra. Un espectacle paisatgístic. Un somni per aquells que els agrada pedalar per llocs ben parits.

Ruta Cápac Ñan, Sierra Central
Artistes locals, Puentepampas
Río Pampas, Sierra Central
Diversió assegurada

Amb un parell de 4000s de regal (Abra Ninuela, 4010m i Abra Soracocha, 4240m) arribava a Andahuaylas, on vaig descansar un dia abans de posar rumb directe fins a Cuzco. Gràcies a en Jorge de Couchsurfing vaig desconectar força… i és que ja no recordava què era això d’anar a dormir a les 6am després d’una nit de festa i algunes cerveses de més! A més, vaig poder visitar la llacuna Pacucha i el recinte arqueològic de Sondor Raymi, on es celebrava l’epopeia de la cultura dels Chanka, una festa amb molt de color, població indígena, menjar i música. Molt autèntic. Els Chankas van ser una civilització ubicada als departaments d’Ayacucho, Huancavelica, part de Junín i Apurímac, anterior als Incas que va ser conquistada per aquests últims. Demà torno a pedalar novament amb destinació Cuzco, a fer una mica el guiri. I ben aviat, Bolívia. Ja hi ha ganes.

Mercat, Nueva Esperanza
Laguna Pacucha, Andahuaylas
Celebració Chanka, Sondor Raymi
Gentada, Sondor Raymi
De gal·la, Sondor Raymi
Il·lusió, Sondor Raymi

Salut

Advertisements

5 thoughts on “Etapa 6: Huancayo – Andahuaylas, km. 2470

Add yours

  1. La foto amb la gorra que duia Tony Rominger pujant el Tourmalet m’ha deixat bocabadat. : )

    La setmana passada vam fer una excursió amb la Marteta, el seu xicot, la Zaira i jo pel Congost de Montrebei (http://usuarios.multimania.es/bel01/hpbimg/MontRebei.jpg) i l’endemà vam fer una mica de muntanya. No saps quantes vegades vaig pensar en tu i en les ja mítiques pujades a Puigmals, Carlits, Puigpedrosos i intents fallits al Canigó (re, tu, turonets de pa sucat amb oli comparat amb els teus denivells). Els ho explicava i ja em venien ganes de calçar-me les xiruques i el jersei de Tpg! Aviam si quan arribis encara som a temps de fer-ne alguna per aquí.

    Dos mesos, nano, DOS MESOS i ja et tenim per aquí!!!

    Força senglar, seguim pedalant amb tu.

    Abraçada,

    X

  2. Salut Gerard!!!!
    M’agrada veure que tot se’t posa un amica millor tot i la duresa, d’on treus les forces per aquestes gràfiques de desnivell??¿?¿? en fi….. D’alguna manera tots estem compartitnt aquest viatge amb tu, ens estàs donant una nova visió de sudamerica i de la seva gent, i em desborda imaginar-me per tot el que estas passant i la cualitat humana de la gent que’t vas trobant.
    Sort i ànims!!!! va que cuan siguis aqui fotrem un bon arròs negre amb crancs!!!!!
    molts records papi!!!!!!!!!!!!

    Sonsu

  3. :)) quines ganes de sentir.te en viu i en directe explicant-nos tot això!!! quina gran experiencia Gerard…i a més poder tenir l’oportunitat de interactuar tant amb la realitat de cada lloc. Segueix disfrutant i ànims amb els desnivells!! quan tornis tot se’t farà plaaaaa!!!!i encara et marejaràs amb tant d’oxigen jejeje

    abraçada forta!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: