Etapa 7: Andahuaylas – Ayaviri, km. 3090

Al ritme de Nirvana, Pearl Jam i Gogol Bordello anava fent via cap a Cusco. Tornar a trepitjar asfalt i deixar enrera la trocha després de tants dies era una sensació realment agradable. D’aquesta manera pujar els 4000s que tenia davant es feia menys difícil. Arribava a Abancay, on m’allotjaria a casa de l’Andreas, un alemany que aviat es posarà en ruta (o no, huevón?). Última enfilada per l’Abra Soraqasa (3960m) i cap a la capital inca. Cusco és una ciutat molt bonica, amb un aire colonial que li atorga una essència característica. A la vegada, és un punt turístic de gran rellevància. Vaig arribar-hi coincidint amb l’Inti Raymi, una de les celebracions més importants del país, pel que l’afluència de turistes i gringos era més que notòria. Em vaig allotjar al famós Hostal Estrellita, punt de trobada entre ciclistes que recorren Sud Amèrica. Els seus propietaris, en Pancho i el seu germà, fan d’aquest petit lloc una casa més que acollidora. I amb un esmorzar boníssim! Allà vaig coincidir amb en Nino, un alemany que porta 16 mesos en ruta. Una parella polaca/anglesa que ve d’Ushuaia. Una parella alemanya de 65 anys amb un estat físic brutal que pedalen, per tercera vegada, part dels Andes. I en Sam, un anglès de 25 anys que en porta 2 i mig fent la volta al món amb bicicleta. Va ser genial conèixer altres ciclistes, compartir experiències i sobretot, pensar amb futurs projectes.

Els 5 dies que vaig passar a Cusco amb la intenció de recuperar-me de la pallissa de la Sierra Central no només van servir per sortir, menjar com un senglar i gaudir de l’ambient familiar de l’hostal Estrellita, sinó que també em van permetre visitar el famós Machu Picchu. És un lloc molt ben parit, que impressiona, encara que tants turistes (d’aquells que van disfressats com si anéssin a un safari per l’Àfrica profunda) et fan venir mal de cap. Cusco va resultar ser un lloc perfecte per descansar i agafar forces de cares a la segona part del viatge. L’única nota negativa va ser que em van robar la càmera. Afortunadament guardo les fotos en un USB i HD extern, així que només vaig perdre les fotos de dos dies. Anant amunt i avall per la ciutat vaig trobar una càmera igual que la meva.

Inti Raymi, Cusco
Cusco
Machu Picchu
Des de dalt el Huayna Picchu
Sopar de germanor a l’Hostal Estrellita, Cusco

Després de 5 dies sense tocar la bicicleta estava ansiós per emprendre la marxa de nou. Ara no anava sol, sinó que compartia pedalades amb en Sam. És força diferent pedalar acompanyat, especialment quan un té els seus hàbits establerts i la rutina diària més que dibuixada. Tot i així, és molt divertit i agradable. En Sam, de 25 anys i amb 2 i mig en ruta pel món amb bicicleta, té unes quantes històries per explicar, així que la cosa funciona molt bé. Sortíem de Cusco direcció Bolívia. Deixàvem enrera la Sierra Central per endinsar-nos ara a l’altiplano peruà, un desert de puna que ronda els 4000m de mitjana i es caracteritza per unes temperatures baixíssimes. Una parella francesa ens va recomanar anar a unes aigües termals abans d’entrar al departament de Puno, i així ho vam fer. A les 14h ens plantàvem allí. Dubto que hi hagi millor manera d’acabar un dia que immers en aigües termals situades a una altura de 4200m, rodejades de paisatges andins. Allà vam acampar també, i és que era un lloc d’insomni. Ara, ens vam aixecar amb -8ºc i les tendes plenes de gel. Vam continuar fins dalt l’Abra La Raya (4338m) acompanyats d’una forta nevada i una fred que pelava! Aquest cerro marcava l’inici del departament de Puno. En aquesta regió el paisatge és espectacular. Muntanyes altíssimes, una altura mitjana de 4000m, deserts de puna al v0ltant i població indígena d’origen quechua i aymara. Tant en Sam com jo pedalàvem embadalits davant de tanta bellesa.

Checuaque, Perú
Sam, l’anglès que porta 2 anys i mig pedalant pel món
Aigües termals de Pojpojquella, 4200m
MSR vs. Primus stove
Paisatge andí d’altura, Puno
Abra La Raya, 4338m
Altiplano peruà, Puno

Demà posarem rumb cap al llac Titicaca, el més alt del món, i en breu entrarem a Bolívia. Aquests dies de temperatures gèlides a l’altiplano peruà són un tastet del què serà pedalar per Bolívia, on s’esperen nits a -20ºc. Així que com bé diuen: mai por, sempre acollonit!

Salut

Anuncis

11 thoughts on “Etapa 7: Andahuaylas – Ayaviri, km. 3090

Add yours

  1. Que buena aventura, ha sido una genial coincidencia que hayas llegado al inti raymi en cusco…. Sigue adelante amigo, imagino lo impresionante que será llegar al lago titicaca…

  2. Iep Gerard!

    Soc el Raimon, des de Guinea Conakry. Deu n’hi do quina aventura, la teva!. Quan els dos haguem tornat a casa ja m’acostare a Palafrugell peque me l’expliquis, que m’estas fent moltes dentetes.

    Salut!

    Raimon (bicicletaimanta.wordpress.com)

  3. Vinga Gerard que ja ho tenim això, d’aqui a quatre dies et tenim per aqui esparrecant les gavarres!!!
    Ara toca Bolivia i després cap a Xile, no pares de travessar fronteres en tots els sentits, disfruta d’aquest viatge crack.
    Quina putada lo d la càmera… malparits!!.

    Fins aviat !!! una forta abraçada

  4. Muy buenas!

    A mi me de Usuhaia a La Quiaca me llevó exactamente 3 meses y 10 días. La verdad es que era al principio del viaje y fui bastante rápido, sin quedarme muchos días en ningún lugar, aunque también me meti bastantes liadas por carreteillas secundarias evitando el asfalto. Así que creo que en ese tiempo lo puedes hacer sin problemas.

    Un saludo, Rubén
    sudamericabtt.blogspot.com

  5. Hola Gerard!! Després d’aquesta experiència això d’aqui et quedarà petit! Espectacular tot el que has fet i continues fent, al·lucino amb lo valent que ets xavalin!! molta sort i ànimssss!! Ens veiem aviat! Petons*

    Paula.

  6. Gerard, bien esos paisajes andinos, suerte en tu travesía, sabes que en Ecuador tienes una casa, vuelve cuando gustes.

    Un abrazo desde Barcelona
    Oswaldo

  7. hey! Estem seguint totes les teves etapes amb emoció, ja et pots imaginar l’enveja que té en Carlos! Segueix així, cuida’t molt. T’enviem moltes abraçades per que no tinguis fred. Ànims des de Palamós.
    Sílvia, Carlos, Jan i Gemma.

  8. Mestre!!! Sento anar amb retard, però no m’en perdo ni un!! Veig que has fet un bon company de ruta i de futures excursions… llàstima que no porti pitrera!!

  9. Hola Gerard.
    Avui l’Aitana m’ha posat aquesta pàgina i ara ja porto més d’una hora mirant-la. Les imatges són fantàstiques i el que estàs fent, també.
    Segur que hi ha moments duríssims, però segur que aquesta experiència val molt, molt, MOOOLT la pena.
    Una abraçada ben forta.
    Maribel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: