Etapa 8: Ayaviri – La Paz (Bolívia), km. 3545

L’onada de fred que està cobrint de blanc diversos països de Sud Amèrica no va passar de llarg per l’altiplano peruà. Sortíem d’Ayaviri amb -6ºc i els voltants ben emblanquinats. Els locals no se’n sabien a venir, ja que feia molts anys que no nevava per aquestes èpoques i encara menys en temporada seca. Tampoc entenien com un parell de nanus tenien l’humor de treure la bicicleta i au, a pedalar com aquell que és boig. Veure la puna pintada de color blanc va ser una experiència increïble, uns paratges espectaculars. Ben bé semblava com estar rodant per un altre món. Entre neu, pluja i fred, molta fred, arribàvem a Puno, inici del llac Titicaca, considerat el llac navegable més alt del món (3812m) i el segon més gran de Sud Amèrica després del llac Maracaibo, a Venezuela.  Des de Puno, la vista del llac no és precisament bonica. Es veu brut, lleig i contaminat. Seguíem avançant fent la volta al llac i ara sí anàvem trobant racons interessants i amb menys turistes. Uns quants quilòmetres abans de la frontera amb Bolívia vam fer l’últim àpat al Perú en un petit mercat local i, ves per on, va resultar ser uns dels millors: trucha del llac Titicaca. Boníssima!

Despertar hivernal, Ayaviri

Sorpresa local, Ayaviri
Vida, altiplano peruà
Fred remullada, altiplano peruà
Llac Titicaca, Puno
L’altra cara, Puno
Esmorzar popular, Ilave
La millor trucha del món, llac Titicaca

Quatre tràmits a Yunguyo, frontera peruana, quatre més a Kasani, frontera boliviana i ja està, “Bienvenidos a Bolivia”. En total han sigut poc més de mes i mig pedalant pels andes peruans i 2965km d’autèntic puja-i-baixa com mai abans hauria imaginat. Francament tenia ganes d’abandonar Perú. Ha sigut un país d’extrems, en el sentit que he conegut la seva millor i pitjor cara. He conegut la gent més amable del què porto pedalant com també la més indesitjable. Per a mi, Perú és un país amb un potencial increïblement gran quant a recursos naturals, però com sol passar, la gestió d’aquests per part dels que estan al poder no permet distribuïr-la equitativament entre la població, fet que provoca un descontentament general fàcilment percetible. Sols és la meva humil opinió, tot i que posant-la en comú amb altres ciclistes, no variava gaire de la d’aquests. Pedalar per Perú m’ha desgastat físicament però sobretot a nivell mental. En Sam, que porta 2 anys i 3 mesos fent la volta al món amb bicicleta, em comentava que a Perú es va trobar amb situacions que mai abans havia tingut, i no en guarda en record gaire bonic. És el meu balanç personal del què suposa conèixer un país des de les seves arrels, no només a partir dels llocs turístics, que estan fets a la mida de l’estranger, sinó des d’una realitat que no sempre et rep tal i com voldries. Malgrat tot, a Perú he vist, fins ara, un espectacle paisatgístic que dubto torni a veure properament.

Bolívia, amb 10’5 milions d’habitants i una població indígena que ronda el 63%, és un dels països amb menys recursos i alhora més exòtics de Sud Amèrica. Pedalar en una altura mitjana de 4000m immers en temperatures extremes suposa tot un repte per als ciclistes, diuen. Tot i així, tenia moltes ganes d’arribar-hi, encara que la primera parada fos Copacabana, un poble tremendament turístic que no representa en absolut el què és aquesta república presidencialista. Les primeres impressions del país no van ser gaire diferents de l’altiplano peruà: la gent és físicament igual, com també ho és el seu accent i el paisatge.

“Bienvenidos a Bolivia”

Després de 6 dies non-stop i 556km ens mereixíem un parell de dies de repòs. L’endemà d’arribar vam anar al port en busca d’un vaixell que ens portés a la famosa Isla del Sol, però no ens vam adonar que havíem d’avançar el rellotge 1h, així que vam fer salat. Malgrat tot, una posta de sol espectacular des del Cerro Calvario (3966m) va arreglar la tarda.  El dia següent vam enfilar-nos en una barca de fusta poc més que xunga i després de 2h de xup-xup posàvem peu a l’illa. La Isla del Sol és l’illa més gran del llac Titicaca i el seu nom significa “roca del puma”. La major part de l’illa està habitada per població indígena d’origen qechua i aymara, i es dediquen a l’agricultura, l’artesania i al turisme, essent desenvolupat aquest últim de manera descontrolada i massificada. No obstant, la Isla del Sol és preciosa. Mai hauria pensat que en una altura de 3900m hi podia haver racons totalment mediterranis, quina sorpresa. Llàstima que l’aigua estava gelada, sinó…

Posta de sol des de Cerro Calvario (3966m), Copacabana
Sabor mediterrani, Isla del Sol
Realitat o ficció?, Isla del Sol
Aymara, Isla del Sol
Cordillera Real, Bolívia

Ara posàvem rumb a La Paz, capital del país creia jo, o almenys així m’ho van ensenyar a escola. Es veu que La Paz és la seu del govern, mentre que Sucre és la capital de Bolívia. Sortint de Copacabana el temps es va tornar a girar i vinga, pluja, altura i llavors neu. Xop de cap i peus, se’m van congelar les mans, literalment. Estàvem a -10ºc i seguíem pujant. Va ser una de les sensacions més dures que mai he experimentat i no vaig poder contenir les llàgrimes de dolor. Per sort, a l’altra banda del muntanyot hi feia sol, tot i que la fred persistia. Amb un mate calent i la versió boliviana dels sonsos, els “ispi”, ens recuperàvem d’una etapa realment dura. Llavors tocava escapolir-nos entre combis assessines i conductors temeraris fins arribar a El Alto. D’allí, la vista panoràmica de La Paz et deixa bocabadat. En primer lloc, perquè 1’5 milions de persones viuen en un autèntic replà, que fa d’aquesta ciutat un espai de vertigen. I en segon lloc, perquè està emmurallada per unes muntanyes gegants tals com l’Illimani (6462m), el Sajama (6542m) o el Huayna Potosí (6088m). A La Paz, en Sam i jo ens separarem. Ell espera un pneumàtic provinent d’UK i jo posaré rumb cap a Oruro i el Salar de Uyuni demà dissabte.

“Ispi”, els sonsos bolivians
Majestuositat de barri, Bolívia
Illimani (6462) i La Paz, Bolívia

A Bolívia és complicat trobar internet depèn on es vagi. Així que la pròxima actualització, encara que amb retard, espero que sigui explicant l’experiència de creuar el Salar d’Uyuni amb bicicleta!

Salut

Advertisements

8 thoughts on “Etapa 8: Ayaviri – La Paz (Bolívia), km. 3545

Add yours

  1. Deu ni do, sí que sembla el mediterrani! Abriga’t força que el fred andí no deu ser pas cap tonteria! Una abraçada des de la calor empordanenca!

  2. No sé tu, però jo ja els compto, eh? 42 dies!

    Suposo que no et donarà temps d’arribar a Santiago pedalant, però Perú ja el tens a la butxaca. Ara Bolívia i el que puguis de Xile, endavant!

    Una abraçada!

  3. Admirable tu travesía…. gracias por hacernos conocer los lugares por los que transitas y tu gran aventura… sigue adelante amigo.

  4. Espectacular Gerard!
    M’agraden moltíssim les fotografies i les croniques que escrius!
    Disfruta-ho molt i ens ho expliques a la tornada!
    Fins aviat!!
    mariona

  5. Nanuuuuuu!!!!
    No tornis!!! espera’ns a la Isla del Sol aquesta!! que guapo! venia de pet cap allà… Ara amb aquesta fred que expliques ara mateix no em ve massa de gust pq aquí entre piscines i platjes s’hi està molt bé!!

    19 d’Agost??? em moro de ganes!

  6. buaaa!! increible que en un llac a tanta alçada hi hagin aquests paissatges mediterranis…no m’ho hagues imaginat mai!!! Increible també la densitat de les cases de La PAz, no voldria pas perdrem per allà mig jeje

    Bé, molts ànims en aquesta altra etapaaa solitaria! de ben segur que trobaràs a faltar la cmpanyia, però abriga’t bé i endavant!

    Ja veus que tenim moltes ganes de que tornis!!!

    Una abraçadaa des del teu estimat mediterrani 🙂

  7. Gerard, molt xules les fotos i la veritat que no sabia que escribissis tan bé, encara et presentaràs a un premi de narrativa catalana…jeje
    Segueix disfrutant el dia a dia!!! una abraçada!!

  8. Gerard ja hi comença a fer fred de debo sembla!!! Unes bones fotos si, ara vols creuar el Salar d’Uyuni he vist fotos és inmens, ja cal que t’hi portis moltíssima aigua, espero que estiguis bé i ànims que aviat et tenim aqui! una abraçada!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: