Fi del viatge: els Andes amb bicicleta

El viatge s’ha acabat. Han sigut 100 dies i 5100 km amb bicicleta pel cor dels Andes. Una terra que té infinitat de coses a oferir, encara que molts dels que hi viuen poc tenen. No importa quant humil fós l’entorn de les persones amb qui he compartit alguna estona; invariablement, l’experiència no tenia preu.

La calidesa i amabilitat dels habitants de la Sierra atenuen l’agressiva naturalesa que conforma aquest deliri paisatgístic. Infinits mosaïcs de mil i una varietats de color verd tinten les abruptes muntanyes de l’entorn. N’hi ha que gairebé toquen el cel, com per exemple el Chimborazo (6310m) a Equador, el Huascarán (6768m) a Perú o el Sajama (6552m) a Bolívia. Perquè al cap i a la fi, els Andes és vent, páramo, pluja, solitud, silenci, abscència, boira, abisme, cims, sol, llacunes, vida, transcendència, hospitalitat. L’ecosistema andí és equiparable a un desert. Sols les llames perturben la tranquil·litat de la seva extensió. El caràcter afable d’aquells que viuen a la Sierra, amb les galtes rogenques cremades pel sol d’altura i un exèrcit de glòbuls vermells, fa d’aquesta regió un espai idíl·lic, un espai on només el vent és capaç de trencar el silenci que regna als incomptables cims.

Mirades de complicitat, Andes

Recórrer els Andes amb bicicleta ha marcat un abans i un després a la meva vida. Recordaré aquest viatge fins el dia que la meva última neurona passi a millor vida. Les experiències que m’enduc són incomptables, com també ho són les dosis de coneixement que els seus habitants m’han ofert. Jo penso que els Andes col·loca a cadascú al seu lloc. No és senzill traduïr en paraules l’enorme sentiment d’insignificància humana i personal que es pot arribar a experimentar perdut enmig de la immensitat andina. La seva gent, humil i treballadora, escenifiquen amb el·legància un valor important que ha desaparegut en la nostra societat i tant urgeix avui en dia: la humil·litat.

Moltes gràcies a tots els lectors d’aquest bloc. Família, amics, anònims. Heu format part d’aquesta aventura ciclista i m’heu ajudat a pedalar en els moments més difícils. Espero que hàgiu gaudit de les fotos i les cròniques, i de pas, hàgiu après alguna cosa d’aquests països increïbles, tan llunyans i tan propers a la vegada. El plaer ha estat meu.

Ens veiem a la pròxima aventura a cop de pedal (que ja s’està barrinant dins al meu cap). Fins aleshores, a fer bondat.

Salut,

Gerard

Anuncis

3 thoughts on “Fi del viatge: els Andes amb bicicleta

Add yours

  1. Realmente, no solo un gran viajero, con un par de pelotas bien puestas, y la cabeza bien lucida, sino también un gran escritor, con tus palabras, hemos podido disfrutar de cada uno de los rincones a donde tu gran compañera de cromo te ha llevado. Un abrazo bien fuerte, y gracias.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: