Etapa 11: Taltal – Santiago de Chile, km. 5100

Les etapes costaneres s’estaven acabant abans de trobar-me amb l’avorrida i monòtona Panamericana en direcció sud cap a la capital. Sortia de Taltal enfrontant-me, com venia essent costum des de Bolívia, amb un fort vent en contra que em dificultava la suma de quilòmetres. Sort de la música, que m’ajudava a passar les hores més ràpidament entre un entorn àrid i desèrtic. A Las Bombas vaig carregar aigua per passar la nit al PN Pan de Azúcar, caracteritzat per les seves boniques cales i els càctus endèmics Copiapoa. Es notava que tornava a acostar-me al mar perquè la humitat era altíssima. Brut, ple de pols i enganxifós de totes bandes, vaig arribar a la platja ben entrada la nit. Al fons vaig divisar unes quantes cabanyes que van resultar ser dels pescadors. Vaig anar-hi i els preus eren desorbitats. Sols vaig comprar una mica de fruita i verdura per sopar. A la mateixa Caleta Pan de Azúcar hi havia una zona de càmping. Bé, era un sostre i una petita paret de mig metre que protegia de la brisa del mar. Quan em disposava anar cap allí per a passar-hi la nit, una dona em va dir que s’havia de pagar. Cap problema. Tot sigui pel manteniment d’aquest paratge natural. Però tu… 15.000 pesos, uns 22€! Què ens hem tornat boig, li vaig dir? Una cosa és pagar un preu simbòlic i una altra aquest robatori. Vaig dir-li que me n’anava a acampar a un altre lloc, però quan era negra nit i no corria ni una ànima, vaig tornar cap allí i vaig estirar el sac sota la paret de mig metre. Cuinant amb tant silenci com m’era possible i no utilitzant el frontal vaig anar a dormir sense ser descobert. Em vaig aixecar amb el sac negat d’aigua per la humitat, però almenys m’havia estalviat uns bons calerons.

PN Pan de Azúcar, Xile

Continua la lectura de “Etapa 11: Taltal – Santiago de Chile, km. 5100”

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: