Etapa 10: Ollagüe – Taltal, km. 4715

Havia entrat a Xile amb un desgast considerable després de les últimes setmanes a Bolívia. A Ollagüe, primer poblet xilè a l’altra banda de la frontera amb Avaroa, tenia la intenció de descansar un xic ja que amb els peus fets un nyap, poc podia pedalar. La propera població era Calama i estava a 200km de distància, havent-hi entremig absolutament res, tan sols una companyia minera. Així que la millor opció era agafar un autobús. Mentre dinava en una modesta posada vaig conèixer un parell de treballadors que marxaven en breu cap a Calama amb la seva pick-up. Amablement van accedir a dur-me, tot i que a Xile està prohibit portar persones a la part descoberta del 4×4. El trajecte d’Ollagüe fins a Calama va ser realment impressionant. Muntanyes i volcans nevats, salars, flamencs rosats i pedra, molta pedra. Vam veure de ben aprop el volcà Ollagüe (5868m), que curiosament fumejava,  el San Pablo (6092m) i el San Pedro (6145m). També vam creuar el Salar de Carcote i el Salar de Ascotán, que picturescos amb el blanc de la neu al fons, poc tenien a envejar al Salar de Uyuni. Els voltants eren completament desèrtics, àrids, sense cap forma de vida animal ni vegetal. L’únic senyal de civilització era la mina d’Ascotán i els seus pocs treballadors. El viatge va ser entretingut de per sí, però a més, aquesta parella de xilens eren uns bons catxondos, talment com si fossin extrets d’una pel·lícula de comèdia.

L’artista xilè, Ollagüe

Continua la lectura de “Etapa 10: Ollagüe – Taltal, km. 4715”

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: