L’onada de fred que està cobrint de blanc diversos països de Sud Amèrica no va passar de llarg per l’altiplano peruà. Sortíem d’Ayaviri amb -6ºc i els voltants ben emblanquinats. Els locals no se’n sabien a venir, ja que feia molts anys que no nevava per aquestes èpoques i encara menys en temporada seca. Tampoc entenien com un parell de nanus tenien l’humor de treure la bicicleta i au, a pedalar com aquell que és boig. Veure la puna pintada de color blanc va ser una experiència increïble, uns paratges espectaculars. Ben bé semblava com estar rodant per un altre món. Entre neu, pluja i fred, molta fred, arribàvem a Puno, inici del llac Titicaca, considerat el llac navegable més alt del món (3812m) i el segon més gran de Sud Amèrica després del llac Maracaibo, a Venezuela. Des de Puno, la vista del llac no és precisament bonica. Es veu brut, lleig i contaminat. Seguíem avançant fent la volta al llac i ara sí anàvem trobant racons interessants i amb menys turistes. Uns quants quilòmetres abans de la frontera amb Bolívia vam fer l’últim àpat al Perú en un petit mercat local i, ves per on, va resultar ser uns dels millors: trucha del llac Titicaca. Boníssima!

Continua la lectura de “Etapa 8: Ayaviri – La Paz (Bolívia), km. 3545”