L’entrada a la cordillera dels Andes és fàcil de percebre. No només pels paisatges amb mil-i-una tonalitats de color verd que caracteritzen aquesta serralada, sinó pels ports que apareixen del no-res. Sortia de Leymebamba amb la intenció d’arribar al diminut poble de Balsas, situat a 970m. Abans, però, tocava travessar un muntanyot plantat al mig del camí com per art de màgia. Concretament era l’Abra Cerro Negro (3680m). Amb 4h de pedalada contínua però sense pausa arribava al cim.
El nord de Perú, desconegut i poc turístic a la vegada, és una regió hostil, de caire rural, amb una gent molt amable i un paisatge extraordinari. Vam poder comprovar-ho amb en René i la Monique durant les hores que vam rodar junts sortint de San Ignacio. Aquesta part de l’Amazonia peruana es caracteritza pels camps d’arròs que rodegen l’espectacular riu Marañón i els petits poblats ubicats a la vora d’aquest, fent sonar la música tradicional de la zona coneguda com chicha, una mena de cumbia però amb un ritme més electrònic. Un altre aspecte curiós del nord del Perú és la propaganda electoral pintada a les parets de les cases. Suposo que els propietaris d’aquestes ho deuen acceptar a canvi d’uns quants calers, per què sinó, a qui li agradaria tenir propaganda del partit polític rival a casa? Continue reading “Etapa 3: San Ignacio – Leymebamba, km. 845”→
El ciclista basc tenia tota la raó. El pas fronterer entre Equador i Perú per Zumba era una autèntica muntanya russa. Si a això li afegeixes pluja, fang i vent en contra, obtens una combinació letal.
Amb 2 hores de retard respecte l’horari de sortida previst, finalment vaig abandonar Cuenca… i em va costar més del que em pensava. Degut a aquest canvi d’última hora en Leo i en René no em van poder acompanyar els primers quilòmetres d’aquest viatge. El temps era força lleig, núvol i tapat, així que la pluja era imminent. Vaig enfilar cap a la Panamericana i au, a fer via. Al cap de poc vaig trobar-me un motorista argentí. Es diu Julio i està fent el trajecte Venezuela – Argentina. Compta arribar a casa seva d’aquí 4 mesos.
Després de set mesos descobrint Equador i fer un tastet d’alguns dels nevados més emblemàtics del país (Ilinizas Norte i Cotopaxi), l’actual bloc pretén documentar a mode de cròniques i fotografies la segona etapa d’aquesta experiència llatinoamericana: una travessa dels Andes amb bicicleta.
Un viatge s’inicia en el precís instant en què comences a planejar-lo dins el teu cap, diuen alguns. Si és així, aquest va començar fa molt temps. El sol fet de pensar que a partir de divendres es materialitzarà un projecte en el qual he invertit tants esforços, somniat tantes vegades i pensat si valia la pena dur-lo a terme, em posa la pell de gallina, francament. La il·lusió per emprendre i tirar endavant aquest petit somni serà el motor de la meva bicicleta, el que la farà avançar dia rere dia per la serralada dels Andes.
La finalitat d’aquest viatge no és més que conèixer i viure en primera persona una realitat nova i desconeguda. Perdre’m per paratges abruptes i majestuosos. Descobrir altres maneres de fer. Gaudir de nous aromes i provar nous sabors. I sobretot, aprendre. Aprendre de la gent que coneixeré durant el camí i aquesta cultura.
Des d’aquestes línies sols voldria agrair el suport rebut per totes aquelles persones que han cregut en mi, en aquest projecte i m’han recolzat per dur-lo a terme en tot moment: els meus pares, el meu germà, la meva família i els amics. També a en Mateo i l’Ana Isabel de MYBIKE Cuenca, per donar-me el suport tècnic i mecànic.
Gràcies a en Mateo i l'Ana Isabel de MYBIKE Cuenca pel suport tècnic i mecànic rebut
Si vols seguir aquesta aventura diria que estàs al lloc indicat. Per rebre un avís de noves entrades al bloc només has de seguir dos passos. En primer lloc escriu el teu correu electrònic a la finestreta que apareix al menú de dalt a la dreta. A continuació obre el teu correu electrònic i confirma la subscripció. Així, cada vegada que actualitzi el bloc se’t notificarà via email.
